Posar etiquetes sempre és complicat i en aquest cas no anava a resultar diferent. En origen tindríem la novel·la policíaca, gènere literari sorgit al segle XIX de la mà d’Edgar Allan Poe al crear al detectiu Auguste Dupin. Apareix per primera vegada en “Assassinat al carrer Morgue”. Arthur Conan Doyle seguirà el model per donar vida al detectiu més famós: Sherlock Holmes.
Amb el temps la novel·la policíaca evoluciona a formes més complexes. De la resolució d’un misteri i la seua resolució mitjançant el joc de la lògica passem al plantejament d’un conflicte on la denuncia de la situació social i entre el conflicte plantejat té sovint més importància que el delicte que es presenta.
Amb eixe canvi de plantejament sorgeix el terme novel·la negra. Serà als Estats Units i es considera de Raymond Chandler i Dashiel Hemmet en son es pares. El nom “negra” es degut per una part als ambients foscos que presentaven i per altra a la publicació a la revista Black Mash en 1929 i la Série Noire de la editorial francesa Gallimard en 1945. Les novel·les aparegudes en aquestes publicacions marcaren la diferència.
A la novel·la policíaca un delicte, normalment assassinat, pertorba l’ordre estables; algú, policia o detectiu s’encarrega de resoldre el complicat embolic i tot acaba be. Es restableix l’ordre i la justícia castiga al delinqüent (assassí/na normalment). Una lectura entretinguda i nascuda amb l’objectiu de simplement entretindre.
A la novel·la negra la cosa és més complexa. No sempre hi ha un sol delinqüent o un sol delicte, l’ambient està pertorbat i/o resulta pertorbador i no sols social i econòmicament, també a nivell personal. Tot es més insegur, més complicat. L’objectiu principal és plantejar una situació difícil, complicada, negra. Sovint ens trobem que l’autoritat o personatge encarregat de dur l’acció i resoldre el problema no sempre actuen dins el que marca la llei. En el orígens l’ambient be marcat pels gàngsters i la llei seca, després la Gran Depressió o les conseqüències de la primera Guerra Mundial…. un ambient normalment urbà, sòrdid, injust, problemàtic, …violent. Molt autors es preocupen més de mostrar-nos una situació i explicar-nos el perquè del que ens presenta que el delicte en ell mateix.
La novel·la negra resulta més ràpida, també més violenta. Els personatges mostren tota la variació de les debilitats humanes: ràbia, desig/obsessió pel poder, odi, luxúria,… El llenguatge resulta sovint cru i la descripció d’escenes, en alguns autors… prou dures. L’acció és més important de l’anàlisis i descriure l’ambient i la problemàtica social un tret fonamental.
La novel·la policíaca/negra viurà al llarg del temps diferents daltabaixos però sempre trobarem grans escriptors i grans escriptores cultivant el gènere i oferint-nos bones històries on submergir-nos.
bibliopolinya.wordpress.com 