La mà de ningú, de Vicent Usó

Portada La mà de ningú, de Vicent Usó

Argument

La vida és molt tranquil·la en aquell poble del nord de França. Un matí de novembre, però, un pagès de setanta-sis anys, antic combatent a la guerra d’Indoxina, troba una mà amputada enmig d’un camí rural. Una mà que ningú no sap com hi ha anat a parar. A partir d’aquesta troballa macabra, s’inicia una història que anirà creixent amb la intervenció d’altres personatges: un transportista que conversa tot el dia amb una amant imaginària, un immigrant senegalès que ven pel·lícules al carrer, una okupa que fa malabars, un metge vidu amb dues filles petites, una dona que busca començar una nova vida a un castell de la Borgonya… Sis persones aparentment normals i corrents, però que, tanmateix, amaguen sempre algun secret. Sis vides senzilles que es veuen transformades, de sobte, per una crim que té a veure amb una trama de gran abast, vinculada a un episodi fosc de la història recent d’Europa.

BOOKTRAILER EN VIMEO

Vicent Usó i Mezquita

(Vila-real, 1963) és un escriptor valencià. Llicenciat en història contemporània, ha conreat el periodisme (com a crític literari, periodista cultural i columnista d’opinió) i els guions de cinema i televisió, però s’ha dedicat sobretot a la narrativa.

Va debutar com a narrador el 1992 amb “La cançó de la terra estimada”, una història sobre el retorn de l’exili amb la Guerra Civil al fons. Tres anys més tard, eixia “I en els arbres i en el vent”, un homenatge a la seua infantesa, al món rural de Vila-real i sobretot al seu avi, amb qui confessa haver mantingut una relació molt estreta. Aquestes dues novel·les breus van guanyar el premi Ciutat de Vila-real i a penes van tenir difusió més enllà de la pròpia ciutat. En 2002, l’editorial Brosquil va reunir-les en un únic volum, “La memòria del vent”.

El 1995, es consolida com a escriptor amb la publicació a l’editorial 3i4 de “La mirada de Nicodemus”, una novel·la d’intriga al voltant de la construcció de la catedral de Sant Pere de Roma i que se centra en la figura de Michelangelo Buonarroti. Després, publica “Tan oberta com sempre”, una novel·la que mescla erotisme i una trama policiaca, i “Maig era un mes sense pluja”, però és amb “La taverna del Cau de la Lluna” -que l’escriptor valencià Alfons Cervera considera com una de les millors novel·les valencianes del segle XX- que dóna un veritable salt de qualitat.

La següent novel·la que publica -“L’herència del vent del sud”- reprén el tema de la Postguerra amb un tractament coral i una trama que barreja les situacions còmiques amb la tragèdia més profunda. Amb la “Crònica de la devastació” guanya el premi Andròmina de narrativa amb una incursió molt poetitzada sobre les raons profundes de totes les guerres. En els anys 2004 i 2008 queda finalista del premi Sant Jordi de narrativa, amb dues obres, “Les ales enceses” i “El músic del bulevard Rossini” de registres molt diferents que, segons la crítica, evidencien la maduresa de l’autor. En 2011 publica “La mà de ningú” una novel·la que, amb una trama pròxima al gènere negre, parla de la brutalitat que s’amaga darrere de la vida quotidiana a partir d’uns personatges d’una gran humanitat.

A més de novel·les, també ha publicat contes en mitjans de comunicació i aplecs diversos, entre els quals destaca “Subsòl”, del col·lectiu Unai Siset, que formen els escriptorsPasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó.

Segons l’escriptor Vicent Pallarés, l’estil de Vicent Usó el configuren “l’originalitat dels arguments; l’agilitat trepidant amb què discorren els fets; la facilitat per a dibuixar els escenaris de l’acció, crear l’ambient que respira el lector i el clima per on transiten els personatges; l’estratègia que empra per presentar-los, gairebé mai mitjançant la descripció física exhaustiva, sinó tan sols amb breus pinzellades ben definides i obligant el lector a imaginar-se’n la psicologia, o la personalitat, a partir de les seves accions; i, sobretot, el domini del lèxic i de l’arquitectura narrativa”.

És membre de l’AELC i de El Pont. Cooperativa de Lletres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s