Toni Cucarella

El que deu interessar-nos de qualsevol autor-a es allò que escriu, que desitja transmetre.

De Toni Cucarella vos presentem alguns dels seus llibres per anar fent boca.

Però també està la seua pàgina web:

http://tonicucarella.blogspot.com/

QUINA LENTA AGONIA, LA DELS AMETLERS PERDUTS

Reconstrueix aspectes de la vida i les creences en un barri humil i perifèric de la ciutat de Xàtiva a finals dels anys seixanta. Un darrer reducte on encara sobreviu la cultura popular del poble valencià, on la gent encara dialoga amb total naturalitat amb el món sobrenatural i màgic que ha heretat dels seus avantpassats. Aquest món, però, prenuncia la seua imminent desaparició just abans que la humanitat ha de posar els peus a la Lluna. Com a teló de fons d’aquesta història habitada per ànimes en pena, fades, bruixes, dimonis i una diversa mitologia popular, traspuen les inesborrables seqüeles que la guerra ha deixat en les famílies dels vençuts.

DONES D’AIGUA, HOMENS DE FANG

Quan l’horror inunda la vida, quan la por es ­respira i ompli l’ànima, una manera de sobreviure, però també de plantar cara a la realitat, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. Acabada la guerra, el pare d’Aurora ha d’amagar-se per salvar la vida, mentre ella i sa mare són assetjades pel falangista Miserachs, que intenta capturar-lo. Per fortuna, elles provenen de la nissaga de les dones d’aigua… Precisament, el món llegendari popular inspira aquesta història que despulla la crueltat inhumana dels vencedors i la indefensió, però també la resistència sobrehumana, dels vençuts.

  Esdevinguda un èxit als escenaris en format teatral, aquesta història teixida d’elements fan­tàstics i altres de reals submergeix el lector en un univers ple d’un simbolisme que, lluny d’amagar o desdibuixar els fets, condensa la terrible realitat d’aquella postguerra.

L’ÚLTIMA PARAULA

El 20 de novembre de 1975, hores després que s’ha fet pública la mort de Franco, Pasqual Sentís, petit terratinent i devot franquista, creu trobar-se també a les portes de la mort. Convençut d’haver menat una vida fracassada, vol acomplir un últim desig abans de morir: presenciar el seu enterrament. Per tal d’aconseguir el certificat de defunció, farà xantatge al seu amic metge Maties Sorell, tot amenaçant-lo de fer públic que tots dos, en acabar la guerra, denunciaren Miquel Reig als falangistes i tot seguit va ser assassinat. Aquesta història té un narrador d’excepció: la Mort. La seua mirada determina el discurs del relat amb un marcat to d’humor negre. L’última paraula ret homenatge literari al poeta Vicent Andrés Estellés i a l’escriptor sicilià Luigi Pirandello. De més a més és una metàfora sobre el franquisme i la seua pervivència més enllà de la desaparició del dictador.

HÒMENS I FALAGUERES I ALTRES RELATS

La societat que Cucarella descriu ha anat desapareixent poc a poc. Les identitats col·lectives, com a part essencial en la construcció de la identitat individual, estan en extinció. Els mites es construïen d’una manera, ara d’una altra. Però els mites sempre han existit. Els ha creat un poder sobrenatural, com les falagueres màgiques convertiren Tàsio en Errol Flynn; el poder polític a Polifemo en l’home més forçut del món; a Obama en una efímera icona de l’esperança mundial. Ara la solidaritat la practiquem fent un ingrès, abans vigilant els vells perquè no moriren en soledat. No és la mort en si allò que temem, sinó que ens enterren com un gos sense amo. Si allò que posseïm no són propietats sinó un ofici exercit amb orgull, no tenir un hereu amb qui compartir-lo pot amargar una vida; o dues.

LA LLUNA VISTA DES DE LA TERRA

L’humor que Toni Cucarella ens mostrava en les seues anteriors novel·les, Cool: fresci El poeta, ara es torna fosc o gairebé negre en aquesta lluna vista des de l’absurd rectangle televisiu. Cucarella fa anar encara més enllà els seus personatges habituals per mostrar-nos les macàbres hisòries, entre d’altres, d’un nen geperut, d’una esposa oblicada a prostituir-se o d’un parricida somniatruites… exemples de com les circunstancies poden fer canviar en un instant la vida de les víctimes i convertir-les en implacables blotxins. Onze històries que marquen els límits de la vida des de l’òptica profundament valenciana del seu autor, un nom que s’aferma com un dels escriptors més originals i sòlids de la literatura catalana dels darrers anys. (contraportada del llibre)

L’ALFABET DE JESUCRIST

L’Alfabet de Jesucrist de Ricard Huerta és una colecció de vint-i-un gravats. Cada estampa de la col·lecció representa una lletra de l’alfabet llatí, la qual esdevé inicial bé d’un símbol, bé d’un personatge , vinculat a Jesucrist o representatiu d’ell.

Els textos de Toni Cucarella són una exposició paral·lela. Segons cita l’Evangelista Lluís” en alçar acta dels fets i emprar les paraules de “l’Evangelista Ricard”, serà com reforçar amb un text lliure, quasi independent però completament complentari, la diea en què es basa cada gravat.

ELS CAMPS DELS VENÇUTS

El narrador d´Els camps dels vençuts, educat encara en les consignes del franquisme, se sent desconcertat quan xoca amb una altra dimensió de la realitat: els afusellaments del 27 de setembre de 1975, viscuts, però com a emigrant veremador a França. Més tard, també descobrirà com la pròpia família, vençuts en la guerra, havien construït per als més joves una mentida sobre el seu propi passat com una forma de protecció col·lectiva. En aquesta novel·la, Toni Cucarella parteix d´elements autobiogràfics per esbossar el conflicte a què es va educar sota el franquisme. Una generació que l´any de la mort de Franco eren adolescents i tot just començaven a copsar la realitat que els envoltava. Aquesta realitat havia estat imposada pels vencedors d´una guerra esdevinguda durant la generació dels avis (els vençuts) i consolidada en la dels pares (els resignats).

EL LLEDONER DE L’HOME MORT

El pare de Joan rep en herència una casa al terme de Xàtiva, propietat d’un oncle seu que se’n va anar a l’Uruguai. Però aquest llegat imprevist no li fa gens de gràcia i decideix desfer-se’n ràpidament. Aquesta actitud misteriosa provoca les sospites del seu fill, el qual inicia unes escabroses indagacions que posen damunt la taula els enigmes tèrbols i apassionants que envolten el passat de la seua família. Paral·lelament, en el transcurs de la investigació, el jove descobrirà també el desfici afectuós que li provoca Maria, la seua cosina.

ULYSES I EL FANTASMA FORASTER

Aquesta és una història d’amistat entre un rodamón sense pàtria ni destí i una ànima en pena que busca algú que porte les seues despulles al poble on va nàixer.  Intenta aportar un punt de vista sobre la problemàtica de la immigració. No amb intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una tragèdia de pobresa i exili. Tot immigrant desitja sempre tornar a la terra que va haver d’abandonar. Ulysses i el fantasma foraster recrea personatges i situacions de l’Odissea d’Homer, però és, en realitat, un conte. Fins i tot té un final emotiu inspirat en un relat d’Andersen.

BOGART & BOGART

En un any poden passar moltes coses….

Quan Moisé Bordera torna a Xàtiva, no rep una benvinguda gaire agradable: la policia etziba els gossos, el seu soci detectiu ha desfet la societat, i a més, l’endemà de la seua arribada, toca pirandó enduent-se-li la novia. I si tots aquests problemes no foren prou, s’embranca en un cas de xantatge que el situarà enmig de la batalla pel poder dels dos principals mafiosos de la zona.

Un amor i una amistat traïts, una ciutat corrompuda pel crim organitzat….

Moises Bordera un detectiu boig ó un boig ficat a detectiu?

Una novel·la de cine negre.

I això de Bogart…. haureu de llegir la novel·la.