Elvira Cambrils

elvira-cambrils

A la platja de Camus

A la platja de Camus – Música

A la platja de Camús – Fotos

Altres llibres de l’autora

 

 

Elvira Cambrils i Miralles naix a Pego el 6 de febrer de 1955 en una família de botiguers. a la platja de camus portadaLa infantesa transcorre feliç entre els jocs al carrer, l’escola i els estius a la platja. Cursa el batxillerat a Pego i Oliva. Els anys d’universitat a València (1972-1977) són decisius per a la formació d’una nova perspectiva del món. Estudia Filosofia Pura, entra en contacte amb la política i és membre del grup de teatre La Castanya.

Mare d’una xiqueta, el 1981 aconsegueix la càtedra de batxillerat de Filosofia i exerceix la docència per instituts de les comarques centrals valencianes, activitat a la que dedica la vida professional fins a 2015. Naix el segon fill. Cofundadora d’una Ràdio Lliure, hi col·labora amb el magazín setmanal Graffiti (1985-88). Participa en diverses exposicions col·lectives de fotografia (1987-1996) com a membre de l’associació fotogràfica Diafrakma. El compromís polític la du a l’ajuntament de Pego com a regidora entre 1991-94. L’interés per l’escriptura roman latent fins al 1995, quan descobreix en el diari d’un viatge per les Cíclades el poder de les paraules per a recrear la vida. L’any 2000 és decisiu per a l’entrada en l’aventura literària: arran d’un viatge pel mezzogiorno italià i Sicília, rere les petjades d’Ulisses, descobreix l’escriptura dietarística com a eina d’aprenentatge literari. Les anotacions dels vint-i-tres dies d’aquest viatge li serveixen de base per a una sèrie de relats, alguns dels quals acaben formant part del llibre Mira’m, Amor[1][2] (Bromera, 2007) que guanya el premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva.[3][4] Torna a les ones, ara en una Ràdio Municipal i amb vocació literària, amb Estirant el fil (2003-06), espai setmanal de cròniques de viatges, textos de divulgació filosòfica i contes. El 2004 s’uneix al col·lectiu En defensa del territori.

El premi de narrativa per als primers relats de ficció l’anima a indagar en el camp de la novel·la i, a l’edat en què s’espera que una escriptora arribe a la plenitud, s’endinsa en les beceroles de la narrativa amb penes, treball i frustracions; però, també, amb tantes alegries i hores de felicitat que no pot renunciar-hi. De la mà de Maria Cambrils, la feminista oblidada, i la història recent del país, escriu El bes de l’aigua (Edicions del Bullent, 2010), la primera novel·la.[5][6][7][8] Col·labora amb una sèrie de contes i relats en diverses publicacions. Foc a la llar guanya el XXX premi de narrativa breu Felipe Ramis, 2011, convertint-se en la primera dona a rebre aquest guardó. Publica la segona novel·la, Tot el que tinc per ballar amb tu (Edicions del Bullent, 2014), [9][10][11][12] de la qual es fa ressò la premsa especialitzada. Amb Vestida de lluna (Edicions del Bullent, 2016), premi Soler i Estruch de narrativa, un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la, explora el terreny de l’autoficció.

Participa en trobades literàries com Escriptores en la Biblioteca Valenciana, sant Miquel dels Reis, 2009; Nit de contes al palau, Gandia, 2012; Tertúlia literària amb Carles Mulet, Jesús Pobre, 2014 o La societat i el món dels nostres dies: Repàs a la creació artística actual (Narrativa), Seu Universitat d’Alacant La Nucia, 2015.

El 2016, la Regidoria d’Igualtat de l’ajuntament de Pego li concedeix el premi Jo, dona en reconeixement a la tasca cívica per la igualtat de gèneres.

El 2017 la Direcció General de l’Institut Valencià de les Dones li concedeix l’accèssit lliure de Narrativa de Dones pel relat La mar d’Essaouira. Publica el conte Ariadna adormida en Fundació Bromera per al foment de la lectura, 2018. Amb la tercera novel·la, A la platja de Camus (Edicions del Bullent, 2018), una història a quatre veus sobre la dificultat d’arribar a la veritat, l’autora s’endinsa en els mecanismes del procés cognitiu dins de la ficció.

És sòcia d’Acció Cultural del País Valencià, de l’Institut d’Estudis Comarcals Marina Alta, de l’Associació cultural Atzaïla de Pego i de l’Associació d’Escriptores en Llengua Catalana.

Wikipedia