L’orige del conte

 A la biblioteca de Polinyà aquell divendres era, en principi, igual que qualsevol altre. Com tantes altres vegades havia passat vaig eixir un moment de la sala. A la secció infantil hi havia dos xiquetes i un xiquet amb dos mares. En tornar a la sala les criatures estaven per baix les taules. M’informaren que havien sentit un gat i l’estaven buscant; pensaven que hi hauria entrat sense que ens adonàrem.
Eduard conta conte  El més fàcil i normal haguera sigut explicar-los que el meu mòbil en aplegar un missatge avisa amb el miol del gat. Però ves a saber perquè els vaig explicar que no es preocuparen que era el gat fantasma de la biblioteca. L’havia feta bona.

Els vaig haver d’explicar més o menys la història que ara llegireu i en fer-se l’hora ens n’anàrem a casa tranquil·lament. O no tan tranquil·lament.

 El diumenge em va vore una de les mares i em va dir que menuda l’havia organitzada. El conte del gat s’havia escampat entre familiars i amics.

Es feu dimecres: la classe de primer del Col·legi l’Alcocera vingueren a la Biblioteca de visita i una xiqueta em va preguntar pel gat. Vero, la mestra, em va mirar sorpresa. Després li ho vaig contar tot i convinguérem en començar l’activitat fruit de la qual ha sorgit aquesta meravella

Eduard conta conte 2
Eduard conta conte 3  Vaig anar un matí a classe a contar-los la història del gat de la Biblioteca, els vaig deixar el text i els xiquetes i xiquetes de primer han dibuixat allò que la seua inspiració els dictava. Amb el magnífic treball de la mestra, és clar.
 Després em quedava quadrar textos i dibuixos i deixar-ho preparat per a què pugueu gaudir d’aquest conte meravellós fet amb moltes mans, molta imaginació i un gat fantasma que viu a la Biblioteca de Polinyà.

Eduard J. Gay, Bibliotecari

ANAR A:   video-presentació del conte       llegir o baixar el conte